Funcionament Ruta de les Colònies

???????????????????????????????

Mapa ruta de les Colònies

Nota: En un punt de la ruta veureu un tram de color groc. En aquest lloc teniu dues opcions, o bé seguir aquest tram, amb el seu inici i final ja senyalitzat, que retallarà una mica la ruta per uns camins més nets i més senzills de realitzar, o bé seguir amb la ruta normal, en la qual passareu per uns camins més agrestes que tanmateix us oferiran millors vistes de la resclosa i fàbrica de Cal Vidal.

Codis QR – Colònies Tèxtils

Ametlla de Merola

Començarem la nostra ruta per la colònia de l’Ametlla de Merola. Els orígens d’aquesta es remunten a Mateu Serra, que va posar els ulls en el molí de l’Ametlla aconseguint l’any 1849 una llicència per utilitzar l’aigua del riu per a una màquina de vapor. Així doncs, les obres van començar l’any 1864. La colònia presentava un model paternalista per part dels amos que es va accentuar després de l’expulsió dels revolucionaris l’any 1890. La colònia es va anar modernitzant  i expandint al llarg del temps, durant els anys de la IIa República i la Guerra Civil fins a la crisi dels anys 60 a partir de la qual la fàbrica va caure en desgràcia i, tot i les diferents i variades modernitzacions i reduccions de plantilla es va haver de tancar l’any 1998.Imatge

La colònia, dissenyada per Mateu Serra es va pensar d’una forma molt curosa i racional. La fàbrica es va situar al bell mig de l’espai urbanístic sempre amb un lloc reservat per créixer i el molí es va convertir en una casa pairal per a l’amo. Els pisos, que al principi eren de 50m2 van esdevenir petites casetes unifamiliars de dos pisos totes pintades de blanc que contrastaven molt amb el maó de la fàbrica. Els carrers són llargs i hi ha tres places. ·Els serveis de la colònia estaven inserits en el paisatge urbanístic, fet poc habitual. A més, la disposició del canal rodejant els edificis i la influència dels amos van evitar que la construcció de muralles fossin necessàries. Tots aquests fets van afavorir que la colònia sembles un petit poble. També cal destacar l’edifici de l’església, d’estil historicista medieval, és a dir, té elements com el campanar, els elements decoratius de la porta o els magnífics vitralls que imiten l’arquitectura de l’època medieval.

Imatge

L’Ametlla de Merola representa un perfecte exemple de Colònia Industrial a Catalunya. A més, tot i el tancament de la fàbrica els habitants segueixen reivindicant el seu patrimoni cultural, després de més de 100 anys d’història. Mantenen les manifestacions culturals i lúdiques, tals com la representació anual dels Pastorets de l’Ametlla de Merola “La Flor de Nadal”. A més, han aconseguit millorar les infraestructures de la zona i han impulsat el projecte de Parc Fluvial Berga-Navàs.

Imatge

Cal Riera

Hem arribat a la Colònia de Cal Riera que mai va ser una de les més grans de la zona. El seu origen es remunta a la societat Manet, de Manresa, que va comprar els terrenys del vell molí fariner per construir-hi una fàbrica a més de demanar una llicència per utilitzar l’aigua del riu, construint una resclosa. Cap a l’any  1895 la fàbrica ja estava en funcionament, i els primers documents d’habitatges en la colònia daten de l’any 1905. Un fet que podem destacar de Cal Riera és que durant l’època de la postguerra van arribar molts treballadors de moltes zones d’Espanya, especialment d’Andalusia, Extremadura, Múrcia i Castella.

???????????????????????????????

Els habitatges d’aquesta colònia responen al model d’habitatge plurifamiliar, el que avui en dia en podríem dir petites cases unifamiliars. Per mala sort una part d’aquestes estan deshabitades i en mal estat. L’edifici més singular d’aquesta colònia és davant vostre. El que destaca d’aquest edifici, que solia acollir el bar i el cafè, és la magnífica façana decorada amb varis elements com columnes o vàries finestres semblants a ulls de bous. Malauradament, no es conserva en bon estat. També és destacable la resclosa i la fàbrica.

???????????????????????????????

Cal Vidal

Cal Vidal, construïda a finals del segle XIX, és l’última gran colònia construïda al Llobregat. Ignasi Vidal i Balet, de la família Vidal, compraria l’any 1892 els terrenys on es situaria Cal Vidal, ideals pel riu i per l’estació de tren, i demanaria una llicència per utilitzar l’aigua del riu.. La colònia comptava amb múltiples serveis, com una caixa d’estalvis, una botiga, un forn, una escola, un teatre i fins i tot una barberia. Un altre punt important era el Casal de la Dona, on durant els anys de postguerra es duia a terme l’anomena’t “menager” on s’ensenyava a les noies a ser bones ames domèstiques i mantenir la tranquil·litat i l’ordre a casa. Malauradament va haver de tancar cap als anys 80 com la majoria de fàbriques tèxtils de Puig-reig.

Cal Vidal (38)

La fàbrica és un gran edifici de pisos que destaca per la seva estructura cohesionada que va anar creixent al voltant de la turbina. També destaca la xemeneia construïda els anys 40. Es va posar en marxa l’any 1901 i filava cotó procedent d’Amèrica, Índia i Egipte. La turbina feia la feina de transformar l’energia hidràulica en elèctrica i distribuïa aquesta per tots els pisos de la fàbrica a partir d’un “arbre dret”, un eix de ferro colat.  Un fet curiós que podem observar és que la zona residencial està més elevada que la zona de la fàbrica cosa que donava la sensació de separació entre l’ambient de treballar i el de viure. A la zona residencial hi destaquen varis edificis, com l’església historicista imitant l’estil romànic, l’edifici del Casal de la Dona, amb el seu pati porxat imitant un claustre, les aules i dependències o la guarderia i l’edifici de la Fundació Vidal que actualment funciona de Museu.

Cal Vidal (45)

Així doncs, Cal Vidal no destaca per ser la colònia més extraordinària, però tanmateix ens permet entendre el funcionament d’una colònia Industrial. A més, si es té temps es pot visitar el museu de la Colònia Vidal (del qual podeu obtenir més informació a la seva web http://www.museucoloniavidal.org).

Cal Vidal (31)

 

Cal Marçal

La historia de la Colònia de Cal Marçal es remunta a l’any 1886, en el qual la raó social “Antonio Torras, Hijos y Compañía” va obtenir permisos per utilitzar l’aigua del riu Llobregat com a motor d’una fàbrica, que van situar entre els barrancs de l’Alba i el torrent de la Granja. Entre els anys 1892 i 1905 la fàbrica i els habitatges es van anar construint i més tard sorgí el barri de la carretera, que dependria menys de l’activitat industrial. La colònia va ser venuda l’any 1915 a la família Pons i el 1929 a Josep Viladomiu i Sant Martí que va transformar la colònia modernitzant la fàbrica. El creixement més gran va ser durant els anys 50 en les quals la colònia es va expandir molt amb serveis com una escola o un cinema. Malauradament, la fàbrica va haver de tancar l’any 1998.

Cal Marçal (1)

Sobre les construccions, podem destacar la fàbrica, que és una de les més elegants del Llobregat; basada en un mòdul principal, ha crescut sempre respectant-lo. Dins la fàbrica, tot i que no s’hi pugui accedir, és destacable la sala de la turbina, i l’edifici que l’acull, un bon exemple d’arquitectura racional dels anys vint que ja podríem anomenar Noucentisme. A més s’ha de destacar que degut al fet que encara s’utilitzi l’edifici (tot i que no sigui en una fàbrica tèxtil) està molt ben conservat. Podem tenir una bona vista de la fàbrica des del pont de la Palanca, senyalitzat en el mapa, que travessa el Llobregat.

Cal Marçal (5)

Cal Pons

La colònia de Cal Pons es va construir amb els serveis bàsics i l’espai bosc-jardí en un temps molt ràpid, entre 1875 i 1910, convertint una terra denominada erma en un espai industrial. El fundador de la colònia va ser Josep Pons i va ser el seu fill el que va impulsar la modernització i expansió d’aquesta especialment entre els anys 1870 i 1886. De fet, el mateix rei Alfons XIII va designar la colònia com a un punt emblemàtic en la seva visita l’any 1908.

Cal Pons (8)

Les obres de la fàbrica van començar l’any 1875, de la mà del mestre d’obres de Berga Francesc Joan Canals, que va presentar un projecte de fàbrica amb resclosa i canal de pisos, ideal per a créixer i aprofitar l’espai. L’edifici és de parets mestres fetes amb pedra del lloc, amb les naus cobertes amb revoltons que reposen en dues fileres de columnes de ferro colat i sota la teulada en dos pilars d’obra. El carrer de pisos més emblemàtic és el carrer d’orient, amb uns habitatges de façana simple, dues finestres per pis i una galeria que dóna a l’espai de l’hort. Per accedir-hi, havien de treballar almenys 3 membres de la família i pagar un lloguer de 5 pessetes. A més, es podia llogar un hort, un tros de camp de secà i un galliner. Sobre els serveis de la colònia, aquesta comptava amb una escola, convent, teatre i casa de les noies.

Cal Pons (34)

Un altre espai molt important a la colònia era el jardí, amb les dues torres. Tot i no estar molt ben conservades, encara mantenen l’esperit de l’historicisme medievalitzant sota el qual es van construir amb detalls arquitectònics com capitells amb bestiari, decoració floral o gàrgoles a més de la grandesa dels espais amb escales de marbre amb baranes de ferro o els murals sobre els continents a la torre nova. També destaca l’església dedicada a Sant Josep, inaugurada l’any 1887. D’estil neogòtic, es projecta sobre una planta de creu llatina, amb la nau coberta de volta de creueria. Més tard es va decorar amb vitralls i es va acabar amb el campanar. L’església en general dóna la sensació de pronunciar-se cap al cel. També es destacable que la colònia era un espai tancat, rodejat de muralles i que  el jardí era privat, però es va deixar als habitants utilitzar-lo quan no hi eren els amos.

Cal Pons (26)

Cal Casas

Cal Casas ha passat a la història com la colònia menys coneguda ja que va ser de les primeres a tancar durant la crisi del tèxtil l’any 1968. A més, ja que era molt pròxima al poble no es van construir mai molts habitatges i fins i tot, amb el temps, va ser absorbida pel nucli urbanístic del poble.

???????????????????????????????

Des de l’any 1870, la petita fàbrica aprofitava l’antic molí fariner de Puig-reig. En aquests primers anys estava comandada per una barreja de raons socials amb industrials sallentins i berguedans i va ser, uns anys més tard, de la mà de l’empresari Llorenç Mata i Pons, que la fàbrica es va expandir. També es destacable que l’any 1925 es va inaugurar l’escola pública que avui en dia encara porta el nom del seu fundador, Alfred Mata i que va esdevenir fonamental per a Puig-reig.

???????????????????????????????

Arquitectònicament podem destacar dues construccions; en primer lloc, la torre de l’amo, un edifici historicista que ens pot recordar a l’arquitectura alpina, amb les vàries decoracions i ornamentacions, especialment a la part posterior i que malauradament es conserva en un pèssim estat i, en segon lloc, els blocs de pisos anomenats “Pisos de Cal Casas” que, annexats a la fàbrica, formaven un carrer d’habitatges per als treballadors. En aquest segon cas els edificis es van reformar espatllant la fesomia original a més d’estar en un punt de difícil accés.

Cal Casas (13)

Cal Prat

Cal Prat és l’última colònia que visitarem en aquesta ruta i l’última que ens queda per veure de la zona de Puig-reig. Les construccions de la fàbrica de cotó i filatura van començar l’any 1871, i es va pensar per tenir molts pisos. Com que la colònia estava situada a prop del poble, una part dels treballadors que hi anaven vivien a Puig-reig. Tot i això és destacable que amb els anys va anar adquirint un bon nombre de serveis variats, tals com dues tavernes, una botiga, una barberia o un forn de pa.

Cal Prat (26)

Així doncs, la colònia té varis punts emblemàtics, tals com la fàbrica, la casa del director, situada a la plaça de l’església, l’església en si, que té un caire historicista i la just darrere d’aquesta, una zona de jardins amb un passeig, paral·lel al canal que abans funcionava de zona verda de l’espai industrial. En aquest lloc acaba la nostra ruta.

Cal Prat (32)