Casa Gran de Cal Gregori


El primer punt interessant que trobem en la nostre ruta és la Casa Gran de Cal Gregori. Tot i que pot semblar una casa com qualssevol altre en aquesta podem observar un clar exemple del que suposa un tret característic del patrimoni cultural de Puig-reig, una masia. Pot semblar un fet irrellevant però aquestes formen un paisatge característic, el paisatge de camp i casa de pagès, és a dir, un o varis edificis que servien per a guardar els estris del camp i perquè hi visquessin els agricultors, envoltada d’una zona, normalment bastant anivellada, en la qual es llaurava el camp. D’aquestes estructures n’hi ha repartides per tot el municipi i fins i tot en aquesta ruta en veurem un parell més, Sobirana, que té molta història i Cal Circuns que també és interessant. També hem de tenir en compte que en molts casos aquestes cases de pagès són a més edificis del romànic cosa que també els dóna un cert valor històric. De fet, en la majoria dels casos estan documentades des dels segles XI o XII.

Casa Gran de Cal Gregori (3)

Castell de Merola

Ens trobem a la zona de l’antiga Merola, i davant nostre podem veure el Castell de Merola, que està documentat des de l’any 983. També es coneix que l’església  de Santa Maria, al seu costat, ja estava edificada a finals del segle X o principis del segle XI. Sota el domini dels senyors de Berga, el castell va ser una defensa que protegia el corredor de terres des del Baix Berguedà fins al sector més oriental del comtat de Berga. Més tard va passar a formar part del patrimoni de Pallars i cap al segle XI estava senyorejat per una família. Gràcies a la documentació de l’època, sabem que el castell va ser venut dues vegades, l’any 1309 i el 1396, i va acabar caient en decadència, tal com podem observar en com ens ha arribat als nostres dies.

Castell de Merola (8)

Actualment només queda dempeus una paret i fragments d’una altre. En la seva època tenia quatre nivells, uns baixos, dos pisos i un terrat emmerletat. El mur que encara resta, el mur de tramuntana, és de gaire bé cinc metres d’alçada i està coronat amb quatre merlets. En aquest, encara podem veure les restes de dues voltes de pedra de mig punt, les cobertes dels baixos i del primer pis i les restes de dos portals, al primer i al segon pis que estan rematats amb un altre arc de mig punt. Si us hi fixeu, veureu que no hi ha cap finestra, fet típic en aquest tipus de construcció, una obra romànica militar del segle XII, que estava destinada a la lluita i per tant no en requeria, és a dir, que utilitzava les finestres per a veure l’enemic però no per a ser vist des de l’exterior. Així doncs, aquest edifici suposa un clar exemple del típic romànic militar.

Castell de Merola (12)

Seguidament veurem la nova església de Santa Maria de Merola.

Santa Maria de Merola s.XVII

Al costat mateix del castell podem veure la nova església de Santa Maria de Merola, que va ser consagrada l’any 1609 com a successora de l’antiga església romànica del segle XI que es va deixar d’utilitzar pel fet que estava molt lluny del nucli de Merola i que més tard veurem.

Santa Maria de Merola (Nova) (1)

L’edifici, d’estil renaixentista, està format per una sola nau amb varis annexos laterals, tots majoritàriament pensats en formes geomètriques i més aviat rectes, contrari, per exemple, als típics absis circulars del romànic. Al costat de l’edifici podem veure una creu que surt del terra, un petit monument simbòlic. En aquesta església s’adorava una Mare de Déu, una estatueta tallada de fusta d’uns 80 cm, amb un vel i un mantell que la cobria i amb el nen Jesús assentat al seu genoll. Tanmateix, aquesta petita estàtua no es conserva avui en dia en l’església. També té un campanar que no s’eleva excessivament de la resta de l’edifici amb dues obertures, on només hi queda una campana.

Tot i no ser un edifici amb un valor històric tan important com els edificis del romànic, també presenta una certa elegància i complementa d’alguna forma el paratge format, en aquells temps, pel Castell de Merola.

Santa Maria de Merola (Nova) (2)

Casa Sobirana

Sobirana, situada enmig d’una ampla vall al vessant dret de la Riera de Merola, es presenta com a una finca que, com el seu nom indica, fa de sobirà en certa manera de la seva àrea i com un edifici que, tot i semblar senzill, té els seus punts interessants i els seus petits misteris que la història ens ha deixat.

Casa Sobirana (14)

En primer lloc, el fet curiós que podem veure és en el vessant nord-est de la casa, que té un parament interessant pel fet que sembla que podria pertànyer a una torre, la qual va servir per a edificar la casa. En segon lloc, també podem observar en els altres murs una porta tapiada, vàries finestres també tapiades i una llinda monolítica (una gran pedra que aguanta el pes d’un mur) i de la qual es diu que és la pedra més antiga de Puig-reig que possiblement formava part d’un edifici anterior les pedres del qual es van aprofitar per la nova construcció. També és interessant la porta d’entrada de la finca, típica dels segles XVII – XVIII, i les vàries sitges al voltant de la casa, forats per conservar els aliments que podrien pertànyer a l’època.

Aviat arribarem a l’església romànica de Santa Maria de Merola, que està situada molt propera a Sobirana.

Casa Sobirana (12)

Santa Maria de Merola Romànica

Hem arribat a l’església de Santa Maria de Merola que, tot i estar en estat de decadència i en una àrea que pot passar fàcilment desapercebuda es un edifici insigne de la zona de Merola.

Les primeres referències que tenim d’aquesta església daten del segle IX, i va perdurar amb un caràcter parroquial (és a dir, amb un seguit d’esglésies més petites al seu càrrec) fins al segle XIX. També sabem que durant un temps hi van residir un grup de monjos. Aquesta església va mantenir el culte fins al segle XVI, moment en què es va edificar una església nova més pròxima a la Torre de Merola ja que l’antiga era de díficil accés. Així doncs, va quedar en un estat d’abandonament total fins els nostres dies i es va anar perdent a llarg dels anys.

Santa Maria de Merola (vella) (3)

En aquesta línea d’abandó, podem veure que queda ben poca cosa de l’església romànica. Principalment, veiem una paret formada amb dos arcs de mig punt, i una finestra que insinua la forma d’una creu. Abans és podien observar també les restes d’un absis, que ara està desaparegut. L’edifici que es veu arribant a l’església és el lloc on possiblement residien els monjos. També és interessant tenir en compte que molt possiblement va patir vàries reformes al llarg dels anys que van canviar l’estructuració original.

Santa Maria de Merola (vella) (7)

Cal Circuns


Hem arribat a l’últim punt de la nostra ruta que curiosament té una estreta relació amb el primer que hem vist. Com hem comentat prèviament, aquesta casa també forma part del conjunt paisatgístic de masies de la zona. En aquest cas podem apreciar especialment els camps al seu voltant i com aquests elements estan integrats en la zona de la masia. A més, tot i que aquesta està  un xic abandonada, presenta elements que denoten la seva antiguitat i valor històric tals com els grans blocs de pedra utilitzats en la seva estructura i les diferents portes i finestres.

Cal Circuns