Sant Martí de Puig-reig

El primer edifici que veurem en aquesta ruta és l’església de Sant Martí de Puig-reig, de l’època del Romànic, que representa per a Puig-reig l’edifici amb més valor històric com seguidament veurem.

 Sant Martí de Puig-reig (6)

 Antigament hi havia una altre església de Sant Martí, consagrada l’any 907, acte en el qual hi va ser present el fill de Guifré el Pilós i que va tenir una època pròspera junt al castell de Puig-reig. Cap a l’any 1145 l’actual església on ens trobem s’estava construint. Aquesta, va tenir una època daurada gràcies als templers, però quan va passar a mans dels hospitalers va entrar en decadència i va passar a ser una simple parròquia.

Sant Martí de Puig-reig (4)

 Datat del segle XII i pertanyent al segon romànic, arquitectònicament l’edifici està compost d’una única nau coberta per una volta de canó lleugerament apuntada i que acaba en un absis que és igual d’alt i de llarg que la resta de la nau. Les finestres de l’església també presenten decoracions del romànic, amb arcs de mig punts o arquivoltes, a més de tenir dos finestrals, un d’ells pertanyent al gòtic. L’edifici també compta amb quatre contraforts a cada banda i un campanar d’espadanya amb dues obertures que s’eleva bastant de la façana, essent un clar exemple de la sobrietat romànica. També es molt destacable el portal, que està format per tres arcs de mig punt i dues arquivoltes ornamentades amb un escacat, una trama geomètrica. A més, presenta quatre columnes, dues per banda que, tot i estar deteriorades, encara presenten algunes de les decoracions geomètriques de l’època.

 Ja al segle XX es va descobrir a l’església una làpida sepulcral, ara al museu de Berga que mostra un cavaller jacent, Guillem de berguedà i un seguit de pintures de l’època templera molt interessants presentades en tres plafons.

Romànic 8

 En el primer plafó podem observar l’escena de l’anunciació en la qual Gabriel anuncia a Maria que tindrà el fill de Déu a més de l’escena de la visitació en la qual Maria abraça la seva cosina Elisabet. Destaquen uns colors forts, vermellosos i verds, poc detallistes però segurs. El segon plafó també mostra a Maria, aquest cop sostenint el nen Jesús fent ús de icones orientals, tal com el gest de la mà de Maria. El tercer és una representació única ja que presenta una temàtica oriental al mostrar la figura d’una serp entrellaçada  amb dos caps, un amb un bec i un amb dents de carnívor que suggereixen l’oposició entre Ave Maria redemptora i Eva pecadora. Els tres plafons mostren temes típics dels templers, l’adoració a la Mare de Déu.

Romànic 4

Castell de Puig-reig

A prop de Santa Martí de Puig-reig, hem arribat al Castell de Puig-reig, situat en un petit puig al peu del riu Llobregat, va ser un dels punts més avançats de l’entramat de petites fortaleses destinades a la repoblació del territori el segle XI. Cap a l’any 984 sabem que el terme del castell ja ocupava els llocs de Fonollet, la lladernosa i la Vall de Merola a més del terme de Puig-reig. Una de les històries més interessants d’aquest castell és que cap al segle XII pertanyia al famós trobador, Guillem de Berguedà, que hi residia i que al morir va deixar-lo a l’orde templera, acció rebel que va tardar uns anys a acomplir-se degut al ressentiment del rei a perdre aquest territori. Tanmateix, un cop feta aquesta donació, l’orde va convertir Puig-reig en el centre d’una comanda que va ser pròspera durant molts anys i que va situar Puig-reig al mapa fins que a l’any 1300 l’orde va haver de vendre el castell degut a problemes econòmics. A partir d’aquest punt el castell va passar per diferents dominis, primer de la casa de Cervera, després a Arnau Sescomes, bisbe i finalment com a mas, conegut el segle XVII com a Mas Dodeny. Aquests canvis de propietari es van reflectir en el fet que caigués en desús durant llargs períodes, arribant a un estat poc cuidat i poc definit als nostres dies com seguidament veurem.

Castell de Puig-reig (1)

Així doncs, avui en dia encara podem veure restes del castell però una mica difuses. En primer lloc, els tres cingles, com petites muralles, que heu pogut observar i observareu pujant i baixant del castell, i que suposaven el perímetre de les muralles del que era el castell de Puig-reig, que arribava fins a la Plaça de la Creu (el punt on hem començat la ruta). La base de la part més elevada de la zona, on estem ara, és una gran roca de pedra, sobre la qual es va edificar el castell i una capella preromànica de la qual avui no en queda res. El que la gent normalment coneix com a castell en sí, l’edifici, és la casa que tenim davant nostre i a la qual hem accedit pel característic arc apuntat que dóna pas a un passadís. Tanmateix, això podria ben ser un error, ja que no hi ha proves que ho constatin amb seguretat; aquest petit misteri no es solucionarà fins que es faci una excavació a la zona. Tot seguit baixarem per l’antic carrer del Castell.

Castell de Puig-reig (16)

Casa Templera

Davant nostre veiem l’església de Santa Maria de Periques, situada en un puig des del qual es veu tot Puig-reig. Aquesta església és de difícil identificació ja que mai va dependre de l’església parroquial de Puig-reig i per tant no se’n conserva molta documentació de l’època medieval. Dedicada a la Mare de Déu del Carme, es creu que antigament s’anomenava església de Sant Julià de la Garriga i que més tard va prendre el nom de la casa veïna, Periques. Així doncs, al llarg dels anys va anar rebent donacions de diferents cases tenint cap al segle XII tenia un caràcter parroquial, és a dir, que tenia altres esglésies més petites al seu càrrec. Tanmateix, va ser abandonada cap al segle XIII i ja no es va tornar a utilitzar fins al segle XIV, encara amb l’antic nom, que no es va canviar fins al segle XX, després de dos segles d’abandó.

Casa Templera (11)

Així doncs, hem de tenir en compte que l’estructura de l’edifici ha patit modificacions al cap dels anys, però tot i això segueix conservant el seu esperit romànic intacte. Actualment només té una nau, però es creu que en podria haver tingut fins a tres. També té un absis simple i alguns petits elements decoratius, tals com una finestra amb un arc de mig punt, una arcada, o un campanar d’espadanya amb una sola obertura possiblement modern. Si voleu podeu entrar i tocar la campana, que ressonarà per tot Puig-reig.

26.5

Santa Maria de Periques

Davant nostre veiem l’església de Santa Maria de Periques, situada en un puig des del qual es veu tot Puig-reig. Aquesta església és de difícil identificació ja que mai va dependre de l’església parroquial de Puig-reig i per tant no se’n conserva molta documentació de l’època medieval. Dedicada a la Mare de Déu del Carme, es creu que antigament s’anomenava església de Sant Julià de la Garriga i que més tard va prendre el nom de la casa veïna, Periques. Així doncs, al llarg dels anys va anar rebent donacions de diferents cases tenint cap al segle XII tenia un caràcter parroquial, és a dir, que tenia altres esglésies més petites al seu càrrec. Tanmateix, va ser abandonada cap al segle XIII i ja no es va tornar a utilitzar fins al segle XIV, encara amb l’antic nom, que no es va canviar fins al segle XX, després de dos segles d’abandó.

Santa Maria de Periques (6)

Així doncs, hem de tenir en compte que l’estructura de l’edifici ha patit modificacions al cap dels anys, però tot i això segueix conservant el seu esperit romànic intacte. Actualment només té una nau, però es creu que en podria haver tingut fins a tres. També té un absis simple i alguns petits elements decoratius, tals com una finestra amb un arc de mig punt, una arcada, o un campanar d’espadanya amb una sola obertura possiblement modern. Si voleu podeu entrar i tocar la campana, que ressonarà per tot Puig-reig.

Santa Maria de Periques (7)

Cal Pallot

Ens trobem davant del que suposa un tret característic del patrimoni cultural de Puig-reig, una masia. Pot semblar un fet irrellevant però aquestes formen un paisatge característic, el paisatge de camp i casa de pagès, és a dir, un o varis edificis que servien per a guardar els estris del camp i perquè hi visquessin els agricultors envoltada d’una zona, normalment bastant anivellada, en la qual es llaurava el camp. D’aquestes estructures n’hi ha repartides per tot el municipi i fins i tot aquesta en concret tenia una església i una necròpoli que veurem seguidament. Així doncs, podem suposar que aquesta casa de pagès té a més un cert valor històric ja que molt possiblement també pertany a l’època del romànic, tret característic de la mateixa forma de tot aquest seguit de masies que trobem al llarg de Puig-reig.

Cal Pallot (3)

Necròpoli de Cal Pallot

Estem en la necròpoli de Cal Pallot, un paratge amb molta  història. És molt probable que existís ja en temps primitius i que de fet comptés fins i tot amb un nombre encara més gran de tombes, aquests forats a la roca que veieu. De fet, fa uns anys es va trobar un esquelet de l’edat del bronze en unes cistes mortuòries de la necròpoli. Possiblement les tombes d’aquesta etapa van desaparèixer degut a que es va utilitzar aquesta roca per a la construcció de l’església.

Necròpoli de Cal Pallot (3)

Dintre d’aquesta necròpoli podem observar 5 sepultures, unes 8 tombes d’adult i finalment unes dues o tres tombes d’infant. Les reconeixerem ja que tenen una lleugera forma a persona, és a dir, amb el cap marcat. Tanmateix, les d’infant tenen una forma més regular, com un quadrat. També podeu veure dues tines, uns forats a la roca que s’utilitzaven per a guardar diferents materials i aigua. Es creu que les tombes que podem veure daten del segle XI. Seguidament veurem Sant Andreu de Cal Pallot.

318

Sant Andreu de Cal Pallot


Sant Andreu de Cal Pallot serà l’últim punt que veurem en aquesta ruta. De Sant Andreu de Cal Pallot se’n coneix molt poc. Com hem vist abans, en aquesta zona hi va haver un poblament, però la primera referència és del segle XIV, de Sant Andreu de Gamissans, una església parroquial, que es creu que va esdevenir l’església que tenim davant nostre.

Sant Andreu de Cal Pallot (6)

Aquest edifici romànic està format per una nau a la qual s’hi adjunta un absis semicircular cobert per una volta de pedra i amb un petit element decoratiu, una cornisa motllurada que pràcticament ressegueix l’església. La porta d’entrada, encarada a la necròpoli, està formada per dos arcs de mig punts protegits per una arquivolta motllurada. Així doncs, és sòbria i senzilla exteriorment, amb un campanar d’espadanya com a element decoratiu que ha perdut una de les dues obertures degut a un llamp durant una tempesta l’any 1975.

Romànic 1

Tanmateix, a dins de l’església podem veure unes decoracions murals romàniques restaurades als anys 80 que són molt interessants. En aquests murals dispersos, es mostren imatges de decoracions típiques de cortinatges, o per exemple d’una figura composta de tres creus emmarcades en un cercle. També podem veure un mural en el qual hi ha un grup de quatre figures, una de les quals porta una corona amb la inscripció MULTA, fent referència als pobles del món. Fins i tot podem observar un Pantocrator, amb els temes de la Psicostasi, moment del judici final en el qual Déu avalua el conjunt d’éssers humans, en aquesta pintura fent ús d’una balança amb l’arcàngel Gabriel sant Miquel i una bèstia. Així doncs aquestes pintures destaquen per la tècnica utilitzada i per a l’ús d’uns colors rogencs, típics del romànic.

Sant Andreu de Cal Pallot (5)